Cada dia més present.

Fa mesos que no sabia que escriure. Vaig començar una història, la nostra història i com els nostres moments i els nostres vivències, van expirar. Es van esborrar per deixar lloc a un nou camí.

Vam aprendre, i vaig aprenent en cada pas que faig. Aquells sentiments que un dia, en sec es van quedar en res. Pols. Pols que marxa en una revolada.

Reviure el passat pot fer mal, però no si has estimat. Puc seguir endavant perquè et vaig estimar, t’estimo i t’estimaré. Ara i sempre.

Puc pensar en tu, perquè em vas aportat positivitat i felicitat a recordar.

Gràcies per les coses que em vas ensenyar i per les que a dia d’avui, recordo amb un somriure a la cara quan pronuncio al teu nom, al explicar que vas ser tu que vas dedicar-me el teu temps lliure per ensenyar-me.

Gràcies per escoltar-me llavors, i ara des de la distància. Tu des d’on siguis i jo amb el meu cap al coixí mentres t’explico amb silenci el que he fet, el que tinc pensat i el que m’agradaria compartir amb tu.

M’hagués tenir-te durant més temps, ensenyar-te coses.

Escrivint aquestes quatre línies, m’ha vingut a la memòria que gràcies a tu, i tot el que m’has aportat, vaig guanyar un premi. Lo suficient important per mi i per tenir-te sempre en ment:

ET TROBO A FALTAR

Et trobo a faltar.

Durant tota la vida,
has estat acompanyat
per aquest ésser estimat,
que et donava alegria.

Ara, ha deixat la vida.
ja no està al nostre costat.
Una etapa, se’n ha anat,
però ella aquí hi seguirà.

El seu cos ja no hi és,
només hi queda el record,
tot allò que heu viscut.

Tot queda dins del cor,
el temps passat s’ha fet curt
però ja no s’hi pot fer res.

Han estat dels millors moments,
tantes coses han passat,
que ara en queda un gran forat,
s’han acabat els patiments.

Ja estava prou malament
el temps s’hagués aturat,
més valia haver-lo parat
per estalviar el patiment.

Ella ja no podia.
No es sentia del tot bé,
tenia la ment clara.

Ella poc a poc ho veia,
i no li agradava.
Per ella va ser un bé.

Ella la notava,
la nostra gran tristor.
Ja tenia aquell color,
de cara apagada.

Estava molt cansada
de tenir tant dolor.
En comptes de calor,
més fred encara.

Ja no feia aquells petons.
Li costava tragar,
el seu cos no podia.

La seva veu es va apagar,
i amb mirades tot l’amor
que tant ens tenia.

Les últimes mirades,
que sempre recordaré.
fotos seves miraré
d’obres representades.

Les coses passades,
mai les oblidaré.
Quan en ella pensaré,
em sortiran rialles.

Coses compartíem,
tantes coses en comú
tantes hores parlant.

Tant riure podíem,
tant com acabar plorant
tant o més que ningú.

Aquelles tardes maques,
diumenges per recordar,
moments per emmarcar
estones magnífiques.

Xerrades fantàstiques,
tant poc a pensar
tan sols a disfrutar,
coses divertides.

Tot això queda gravat,
el record del moment
un pensament tant pur.

Perquè ara el fet és passat,
el pensament és present,
el record és pel futur.

Gràcies perquè malgrat els teus errors em vas ensenyar que d’ells se’n apren.

El dia 27 de maig de 2011 vam perdre’t. Vam deixar-te marxar, amb l’esperança de que com deies tu, sempre estaries amb nosaltres.

Són tants els moments que et tinc present, que penso en tu, que recordo les coses que he tret de tu.

Recordo aquelles xerrades que teniem i m’entenies. M’entenies molt bé, i em deies que et recordava a tu com quan tenies la meva edat.

M’hagués agradat compartir amb tu els meus 18, els 18 que les dues tant voliem que tingués. Compartir els meus amors, els malsdecaps i que m’escoltis. També els 19, els 20 i els 21. Els que vindran, ja no cal que n’hi t’ho digui.

Aquesta experiència que estic vivint fora de casa, però alhora tant a prop. Sense oblidar les arrels i els records.

Quan vaig caure fa cinc mesos, al aixecar-me vaig pensar en que potser tu, i els que he perdut i sou allà a dalt, m’havíeu ajudat. No ho sé, però llavors, volia pensar això.

L’altre dia, quan per pascua vaig anar a casa a passar uns dies, vam anar amb l’Arnau al cementiri. Ell em va donar el motiu: Tieta, li vull demanar coses a la Yayi. El vaig acompanyar i amb aquella mà posada on reposes, un silenci es va formar mentre que al mateix temps jo posava la meva, demanan-te les meves “coses”.

Com un nen de set anys, pot ser tant conscient de les coses i fer que un problema s’esborri i no hi sigui.

Sé que allà només és un lloc on hi descanses, allà on un dia ens trobarem i llavors t’ho explicaré.

Mentrestant, recordaré els moments i et seguiré explicant la meva aventura a cau d’orella. Sense que ningú ens escolti, amb la confiança que mai deixarem de tenir malgrat la distància i sabent que sempre estaràs allà on siguis per escoltar-me.

0185a601a3f2597dcabe666d44ff0df17977220337

IMG_1007.jpeg

27 de maig de 2011 – 27 de maig de 2017

Anuncis

Com portar la distància?

Releve 100%

No han sigut les millors vint-i-quatre hores, però crec que el tema que proposo avui és perfecte. És dur a vegades viure a quilòmetres de distància amb la teva família, i amics. Però, no hi ha hagut un sol dia que m’hagi empenedit de venir a Anglaterra.

Així, que avui em dedicaré a explicar com fer que la distància no afecti a l’estada al estranger, si més no com portar-la lo millor possible.

  • TECNOLOGIA: Està clar que cada vegada la tecnologia i les xarxes socials ens posen les coses més fàcils per poder contactar amb els que més estimem des d’allà on siguin. És veritat que no tot és veure’s cara a cara, ni dir-se allò que es sent sinó la presència humana val molt.
  • FOTOGRAFIES: Agafar i imprimir fotografies va MOLT BÉ. Sinó, que li preguntin a la meva taula d’estudiar que està plena de fotografies. Agafa-la i pensa que estàs tocant a aquella persona que estimes i és a la imatge.
  • OBJECTES PERSONALS: Si és cert que es poden enviar postals, objectes i records per correu postal. Un ninot de peluix, un coixí, una sudadera, una tassa… Tot aquestes coses que et porten un record especial cada vegada que la veus o la toques. A vegades fins i tot fan olor especial.
  • CARTES POSTALS: Envia tantes com puguis. I intenta que en rebis. La il·lusió de rebre una carta, i que no sigui una factura a pagar, ENCANTA. Creieu-me.
  • XOCOLATA: Si estàs de “bajón”, us recomano la xocolata. Ja sigui amb llet, blanca o negra. Si no us agrada la xocolata podeu provar amb el que més us agradi. Però funciona.
  • ABRAÇADES: Si allà on aneu a viure al estranger, us aconsello que demaneu una abraçada a aquells que tingueu més aprop. Saber que allà hi tens algú que et recolze va molt bé.

PER ÚLTIM, disfruta del moment. Disfruta de cada instant que estàs vivint al estranger i si, pensa en quan serà la pròxima vegada que aniràs a casa però quan menys hi pensis, ja haurà arribat el dia.

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!

Pàgina WhiteShoes al FACEBOOK

 #whiteshoes

English weather

Quan vaig decidir triar Anglaterra com a la meva destinació per aquesta aventura, una de les coses que sempre havia sentit dir era que el temps que fa a aquí, és molt molt dolent.

Aquests mesos que he estat aquí, ho he pogut comprovar. Començar amb boira, seguir amb núvols, ploure, pedregar, sortir el sol, l’arc de sant martí, veure com es pon el sol, i començar a nevar amb una tempesta horrorosa.

La veritat, que els meteoròlegs aquí no estan pas avorrits.

Bé, doncs fa quatre dies que teniem sol. Si, durant quatre dies, el sol ens va estar venint a veure. Feia caloreta i tot ahir i s’hi estava perfecte. Em deien: aquest és l’autèntic temps a Anglaterra Elna.

Doncs que voleu que us digui, a aquestes alçades, el temps que fa és el que menys m’ha afectat. I que és el que m’ha afectat? Doncs no molt. La distància amb els que estimes suposo, o la incertesa de com anirà aquesta aventura.

Així que aquí assentada, mirant per la finestra, us puc dir que plou. Para de ploure. I ara torna a ploure.

Pla de cap de setmana.

  • Demà farà pluja. Així que on millor que a caseta? Ara que crec que serà perfecte per endreçar una mica. Com  ho veieu?
  • Diumenge diuen que el sol apareixerà per saludar, però que cap a l’hora de dinar marxarà a fer una becaïna fins la setmana que ve així que paciència i a veure que es presenta per diumenge.

Us mantindré informats!

#whiteshoes

1 any i 15 dies

Tot just fa un any i 15 dies que em posava en contacte amb la agència RC Aupairs per informar-me de com començar aquesta aventura.

I després d’enviar la meva informació, i la documentació, em van enviar per veure uns 10 perfils de famílies.

Després de descartar-ne, de que em diguéssin a últim moment que no, crec que vaig triar la més correcta. No me’n empanedeixo ni un moment de la meva tria. La última tria, era entre 3 famílies. Fent skype amb elles, pensava, 4 nens poden ser molts, i molt complicat. Però a vegades dos porten més feina que quatre.

Tres nens i una nena. I encara que com tothom, tenen els seus dies bons i dolents, són encantadors!

Fa uns dies els hi vaig preguntar als pares de la família amb que estic que perquè m’havien triat a mi i no a les altres tres aupairs que els havien triat. Ells em van respondre que les meves fotografies no eren com de models, vestides de discoteca, o series. Per aquells que em coneixeu, jo de tot això, ben poc.

Ells em van preguntar que perquè els havia triat, ja que ells tenien quatre fills, i la veritat que els vaig triar per una raó similar. Em transmitien confiança a les fotografies. I és que la veritat, una fotografia pot dir moltes coses, i més si és amv un somriure.

Una de les imatges que enviava, era aquesta:

Es mostra 22 - copia.jpg.

#endosdiesnowpost

SANT JORDI, Sant George!

Com és tradició a casa, Catalunya, avui tocaria regalar un llibre, o dos, o els que siguin i rebre una rosa.

Avui, des d’Anglaterra, m’agafo un dia per pensar i llegir. Llegiré amb el meu company d’habitació, el pingüí i em disposaré a començar un llibre dels que fa dies que vaig posar al meu e-book.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

016461b6ca64c3861c2cc7cdf94ba57be754bcaaff

Give a woman the right shoes and she will conquer the world. – Marilyn Monroe. –